Historia

 

Segons el llibre de l'historiador Antonio Chabret "Les vies romanes a la província de Castelló", la muntanya "Balat" significa en àrab Paviment o paviment del camí.

Diu en un dels seus paràgrafs del mencionat llibre: "L'Albalat dels Taronger, encara que fora dels limites de la província de Castelló, ens indica el traçat de la calçada d'Aragó per Segorbe, en la població del qual també ens recorda el llibre del Repartiment un albalat, en una de les partides de l'acabe".

Segons Sanchis Guarner es tracta d'un romanisme, equivalent a Al-pal·les o palaz, el seu significat és la vila i també caseriu.

Açò ens induïx a pensar que el pble d'albalat dels Tarongers en temps romans, degué ser una de les viles que poblaven la ciutat de Sagunt.

Sobre l'apel·latiu de "Tarongers " en l'arxiu municipal apareix un document firmat per l'alcalde Miguel Beltran i Asensi i el secretari Mateo Porrassa, el 16 De Juliol de 1849 que entre altres coses diu:

"Nom del Poble d'Albalat dels Tarongers; la seua etimologia s'ignora i únicament se sap que és nom àrab i per que segons diuen els antics existia a l'entrada de la mateixa un plantació de tarongers en filera i varietat que hi hi havia tants com a dies té l'any, i per a distingir-li dels altres albalats li van posar el titule de Tarongers, i successivament el Comte o Senyor del mateix li transmute a albalat de Segart; l'època de la fundació s'ignora; la seua porció topogràfica ho és cap al Nord en la part de Murviedro i el seu numere de cases ho és de 198. El numere de veïns ho és de 192 i el d'ànimes de 882".

En el terme municipal d'ALBALAT DELS TARONGERS (850 hbts.) s'han trobat nombrosos jaciments arqueològics de remotes èpoques, com el de la Cova de l'Aigua Amarga, amb pintures rupestres datades en 2000 aC i declarades BIC, així com restes de poblaments de l'Edat de Bronze i Ibers, i importants vestigis de romanització.

Encara que algunes fonts remunten l'origen d'Albalat a l'existència d'una vila romana, l'actual població es va desenvolupar a partir d'una alqueria islàmica, que va ser donada per Jaume I a l'abat de Fuentclara en 1238. Posteriorment passaria al cavaller Raimundo de Turís, més tard va quedar integrada en la baronia de Segart, i després, per compra, va passar als Villarrasa, els que li van atorgar Carta de Poblament en 1611 després de l'expulsió dels moriscos, sent repoblada amb colons catalans. Finalment, per matrimoni, va ser propietat de la família Saavedra fins a l'abolició dels senyorius.

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30