Loading...

Espais Naturals

//Espais Naturals
Espais Naturals2018-11-28T16:46:29+00:00

Un dels principals atractius del municipi és el PARC NATURAL DE LA SERRA *CALDERONA que representa un mirador de gran bellesa natural i biològica en la nostra Comunitat, a més de constituir una vertadera universitat a l’aire lliure.

 Parque Natural de la Serra Calderona

Amb les seues reserves microbiològica, que representen un espai natural de gran valor mediambiental en la nostra Comunitat, constitueix un laboratori en plena naturalesa, també a constituït un dels principals santuaris muntanyencs de l’excursionisme valencià.

El senderisme posat que posseeix una xarxa de sengles de muntanya vàlids per a acostar a col·lectius juvenils, escolars, esportistes i associacions de tota índole a la muntanya amb la seguretat del marcatge i la responsabilitat de la informació subministrada. Aquesta Serra posseeix una orografia abrupta de fortes pendents i cims de més de mil metres per sobre del nivell del mar.

Orografía

Aquesta serra ocupa una vasta superfície que es desenvolupa principalment per sota dels 1000 metres d’altitud, amb excepció del *Montemayor, en l’extrem nord-occidental, on s’aconsegueix una cota d’1.015 metres sobre el nivell del mar.

Altres altures importants són el *Gorgo (907 metres), Bec de l’Àguila (878 metres) *Rebalsadors (802 metres), *Oronet (742 metres) i el *Garbí (600 metres).

Com a trets més excel·lents de l’orografia de la zona, cal destacar d’una banda el nucli triàsic oriental, on es pot trobar la presència de queixals calcàries com a Mola de Segart, *Xocainet o la *Redona i, sobretot, una part del territori amb predomini *silíceo en què apareixen espectaculars crestes d’areniscas roges (*Gorgo, *Garbí, *Picaio) que emboliquen nuclis carbonatats com *Rebalsadors, *Alt del *Pí, *Oronet i Penyes blanques.

Mola de Segart, Xocainet o la Redona

Clima

Aquest parc natural es caracteritza pel típic clima mediterrani, amb una oscil·lació moderada de les temperatures, amb una mitjana anual de 17 graus, i una forta irregularitat en les precipitacions amb valors que oscil·len entre els 350 mm i els 600 mm, amb màxims tardorencs que freqüentment tenen *caractéristicas torrencials i una acusada sequera estival. La Serra *Calderona és una zona on es produeixen nombroses tempestes elèctriques i és considerada l’àrea amb major nombre de descàrregues elèctriques per metre quadrat d’Espanya. No és infreqüent que s’activen incendis forestals a causa de la caiguda de rajos. En aquest sentit el risc és potencialment bastant perillós, ja que entre un 25 i un 40% d’incendis, a diferència de la resta del país on el percentatge se situa sobre el 5%, són deguts a tempestes, de tipus sec en nombroses ocasions. Es registren nevades puntuals els dies més freds de l’hivern (2-4 dies a l’any).

Ríos

La xarxa hidrogràfica correspon a tres conques principals: el riu *Palancia al nord i el barranc de *Carraixet i el riu *Turia al sud.

Flora

Flora

Sobre els sòls *silíceos, de caràcter àcid, s’han desenvolupat modests boscos de surera el suro de la qual s’ha explotat històricament, en ocasions pels experts *sacadores arribats de la veïna serra de *Espadán, a l’altre costat de la vall del *Palancia. El *alcornocal compta amb un sotabosc característic, en el qual es troba el *aladierno, el *lentisco, l’arboç de coloristes fruits, la *zarzaparrilla, els *rogetes o el lligabosc.

En el cas de sòls degradats per incendis o erosió, abunden les *jaras, l’estepa *borrera i l’estepa negra. I al costat d’elles l’aromàtic *cantueso. També trobarem formacions de pi *rodeno. En els sòls *calcícolas creixen els arbustos de romaní i de bruc o la *coscoja. L’arbre dominant és el pi blanc en boscos relativament joves, ja que l’agricultura i el *carboneo van fer desaparèixer les *carrascas.

En els barrancs, els baladres fan esclatar la seua floració blanca o rosada. Sobre sòls humits en racons *umbrosos creixen també pollancres i *sauces. En alguns punts de la part occidental es van desenvolupar roures. En el sotabosc no és rar trobar l’espàrrec silvestre.

Algunes espècies d’especial rellevància han motivat la declaració de diverses *microrreservas de flora, per a protegir endemismes com la *Centaurea *saguntina i el *clavell de pastor. Aquestes *microreservas són: el *Puntal de la Bella en el terme municipal d’Estivella; el Barranc del *Saragatillo, en el terme municipal de Serra; el Turó del Cavall (o Cavall *Pelut), en el terme municipal d’Albalat dels Tarongers; el *Montepicayo en el terme municipal de Sagunt; les Penyes Altes i el *Puntal de Navarrete, en el terme municipal d’Altura.

Fauna

El paisatge estàtic del relleu i la vegetació es completa amb un altre en moviment: el de la fauna. Des d’una abundant fauna *entomológica, passant pel *gallipato -un infreqüent amfibi indicador de bona qualitat d’aigües- fins a les aus. L’àgil *enganyapastors o *chotacabras o les majestuoses *rapaces, com l’esparver, el *azor o l’àguila *culebrera.

Rèptils i amfibis: En la Serra *Calderona s’han trobat fins a 7 espècies d’amfibis i fins a 15 espècies de rèptils. Entre els diferents rèptils oposats hem de destacar la presència de *Galápago leprós o tortuga de *rierol. La *salamanquesa rosada o *andragó *rosat està considerada d’interès d’especial protecció. El fardatxo *ocelado o *fardatxo també està present en el parc Natural, magnífic exemplar que pot sol mesurar uns 60 cm de cap a cua, fins i tot s’han citat exemplars de 80-90 cm, tractant-se de l’espècie de fardatxos major d’Europa.

És també possible trobar diferents espècies de serps com la colobra *bastarda o *serp *verda, colobra *viperina o *serp *pudenta, escurçó *hocicuda, etc.

Aus: La Serra *Calderona és una espai natural declarat també zona *ZEPA (Zona d’Espacial Protecció per a les Aus). En l’extensió del parc i *PORN, arriben a *nidificar fins a unes 70 espècies d’aus *nidificantes, segons cens *SVO 1996. Destacar entre les *rapaces: àguila *culebrera, àguila *perdicera, *Cernícalo comuna, *ratonero comuna, *buho real, mussol comú, *cárabo, etc.

Altres aus: *Abejaruco, *currucas *cabecinegras i *currucas *rabilargas són molt abundants en l’època reproductora atès que el seu hàbitat és el matoll i aquest s’estén per tota la serra. També podem trobar oreneta *daurica i oreneta comuna.

Mamífers: El mamífer de major grandària que podem trobar dins de parc natural és el senglar o *porc *senglar. Sol agradar de llocs ben coberts de vegetació. El gat *montés també està present en el parc. El seu hàbitat típic són zones de matoll o bosc mediterrani amb escassa incidència humana, preferint boscos diversos, amb pedreres i valls recorregudes per rierols.

Les raboses i les *ginetas, passen totalment *desaper-*cibidos malgrat la seua abundància, per la seua extrema discreció, encara que deixen algunes pistes recognoscibles com a excrements i petjades.

El Pla de Lucas, és per excel·lència el lloc de trobada entre visitants i esquirols. Aquest rosegador sol viure en zones de bosc, tant de coníferes com de frondoses.

+ INFO:

Información
Patrimonio y Cultura