Rutes Arqueològiques

Introducció, paisatge i història

Albalat dels Tarongers es troba situat en la Comarca del Camp de Morvedre, al marge esquerre del riu Palància. Posseeix una superfície de 2.135 hectàrees. Està a uns 97 metres sobre el nivell del mar. Les seues limitacions geogràfiques són les següents: al Nord amb el terme municipal d’Estivella, al Sud amb Sagunt i el Puig, a l’Est amb Sagunt de nou, i Gilet, i finalment a l’Oest amb els municipis de Nàquera i Segart. Al costat de la població passa el riu Palància, amb adreça Sud-Est. El paisatge d’aquest municipi és agradable, ple de natura i zones verds. Posseeix riu, horta i també secà. L’horta en la seua majoria repleta de tarongers, i la zona de secà està formada per nombroses flors i variades plantes, així com una enorme pinnada i garroferes. De la seua orografía cal destacar les altes muntanyes de Montalt, conegut com la Muntanya Redona que té 427 metres d’altura i El Garbí de 593 metres. Existeixen altres menys conegudes com la del Pic de l’Àguila, entre altres. Existeixen altres muntanyes de menor altura i menys conegudes, però també importants pel seu paisatge, com són, la de Cabeç Bord, de 238 metres, en la qual conflueixen quatre termes: Nàquera, El Puig, Sagunt i Albalat dels Tarongers. La figura geomètrica d’Albalat és molt irregular. La distància de València és de 31 quilòmetres, i s’accedeix a ella per la carretera nacional de Sagunt-Terol. A causa de la seua horta i paisatge, Albalat és totalment agrícola. Les seues principals riqueses provenen del cultiu de la taronja, el raïm moscatell per a taula, la garrofa, l’oli i altres fruites. Els primers tarongers van ser plantats fa més de 250 anys, d’ací el seu nom, estipulat des del s.XVII.

Patrimoni arqueològic d’Albalat dels Tarongers

En el municipi d’Albalat dels Tarongers es troben un grup nombrosos de jaciments arqueològics de diverses èpoques, especialment d’època prehistòrica, en concret de l’Edat del Bronze, d’època Ibera, romana i medieval. Els diferents jaciments són: El denominat de les Raboses, de l’Edat del Bronze, en concret datat entre els anys 1600-100 a. de C. El jaciment de la Cova de l’Aigua Amarga, que presenta pintures rupestres del període del neolític, de l’any 2000 a. de C. La Cova Buitrera d’època Ibera, La Partida del Calvari que abasta els períodes Ibèric, Romano i Medieval. La Muntanya dels Arcs el període cronològic de la qual també és ampli, Ibèric-Alt imperial, s. III a. de C. El Piló, d’adscripció Ibèrica, romana i medieval. La Murta o el Palmerar, període del Bronze, de l’any 1600-1200 a. de C. La Muntanyeta, d’adscripció Ibèrica-romana. La LLoma del Saler, també del Bronze, anys 1660-1500 a. de C. El Mont Alt, jaciment que abasta un període cronològic molt ampli, Bronze, Ibèric, Romà, Medieval i Modern, des de 1660 a.C al s. XVIII. El Mont dels Terrers, Edat del Bronze, dels anys 1660-1200 a. de C. El Tossalet de les Panses, també abasta un període ampli, des del 1500 a.C al s. I-III d. de C. El Planet, la cronologia del qual és indeterminada però la seua adscripció és Ibèrica i Romana. L’Albardeta, període del Bronze, del 1600-1300 a. de C. I el jaciment de la Partida del Cementeri d’adscripció ibèrica, romana, medieval i moderna. Finalment, com a monuments Històric-Artístics cal destacar, El Castellet de Comediana, període del s. XII-XV, Medieval. El Palau Senyorial, d’època medieval, del s. XIV-XV i L’Església Parroquial, del s XIX.

Descarregar
DESCARREGA TREBALL SOBRE LES RUTES ARQUEOLÒGIQUES D’ALBALAT DELS TARONGERS (Realitzat per María Del Mar Ferrandis i Alfonso Parra):
Descarregar
Patrimonio y Cultura