Loading...

Història

//Història
Història2019-05-13T03:13:50+02:00

Segons el llibre de l’historiador Antoni Chabret “Las Vias romanas a la provincia de Castellón”, ens diu que el mot “Balat” significa en àrab Paviment o paviment del camí.

Diu en un dels seus paràgrafs de l’anomenat llibre es diu: ” El Albalat dels Tarongers, aunque fuera de los límites de la provincia de Castellón, nos indica el trazado de la calzada de Aragón por Segorbe, en cuya población también nos recuerda el libro del Repartiment un Albalat, en una de las partidas del término”

Segons Sanchis Guarner es tracta d’un romanisme, doncs equival a Al-Palas o Palaz,  el seu significat és la villa i també caseriu.

Això ens indueix a pensar que la nostra població, en temps dels romans, degué ésser una de les moltes vil.les que poblaven la civita saguntina.

Sobre l’apel·latiu de “Taronchers”, (i a títol de curiositat) a l’arxiu municipal apareix un document signat per l’alcalde Miguel Beltran i Asensi i el secretari Mateo Gamón, el 16 de Julio de 1849 que entre altres coses diu: “Nombre del Pueblo de Albalat dels Tarongers; su etimología se ignora y únicamente se sabe que es nombre árabe y por que según dicen los antiguos existía a la entrada del mismo un plantío de naranjos en hilera y variedad que había tantos como días tiene el año, y para distinguirle de los otros albalats le pusieron el titulo de Taronchers, y sucesivamente el Conde o Señor del mismo le transmuto en Albalat de Segart; la época de la fundación se ignora; su porción topográfica lo es hacia el Norte en la parte de Murviedro y su numero de casas lo es de 198. El numero de vecinos lo es de 192 y el de almas de 882

En el terme municipal d’Albalat dels Tarongers (entorn de 1100 hbts.) s’han trobat nombrosos jaciments arqueològics de remotes èpoques, com el de la Cova de l’Aigua Amarga, amb pintures rupestres datades en 2000 AC i declarades BIC, així com restes de poblaments de l’Edat de Bronze i Iber, així com importants vestigis de romanització.

Encara que algunes fonts remunten l’origen d’Albalat a l’existència d’una vila romana, l’actual població es va desenvolupar a partir d’una alquería islàmica, que va ser donada per Jaime I a l’abat de Fuentclara en 1238. Posteriorment passaria al cavaller Raimundo de Torís, més tard va quedar integrada en la baronia de Segart, i després, per compra, va passar als Villarrasa, els qui li van atorgar Carta de poblament en 1611 després de l’expulsió dels moriscs, sent repoblada amb colons catalans. Finalment, per matrimoni, va ser propietat de la família Saavedra fins a l’abolició dels senyorius.

Patrimonio y Cultura