Loading...

Història

//Història
Història2018-11-28T16:41:18+00:00

Segons el llibre de l’historiador Antonio *Chabret “Les vies romanes a la província de Castelló”, la muntanya “*Balat” significa en àrab Paviment o paviment del camí.

Diu en un dels seus paràgrafs de l’esmentat llibre: ” L’Albalat *dels *Taronger, encara que fora dels limites de la província de Castelló, ens indica el traçat de la calçada d’Aragó per Sogorb, en la població de la qual també ens recorda el llibre del *Repartiment un *albalat, en una de les partides de l’acabe “.

Segons Sanchis Guarner es tracta d’un *romanismo, equivalent a A el-pales o *palaz, el seu significat és la vila i també caseriu. Açò ens indueix a pensar que el poble de *albalat *dels *Tarongers en temps romans, va deure ser una de les viles que poblaven la ciutat de Sagunt.

Sobre l’apel·latiu de “*Tarongers” en l’arxiu municipal apareix un document signat per l’alcalde Miguel Beltran i Asensi i el secretari Mateo *Gamón, el 16 de Julio de 1849 que entre altres coses diu: “Nom del Poble d’Albalat dels Tarongers; la seua etimologia s’ignora i únicament se sap que és nom àrab i per que segons diuen els antics existia a l’entrada del mateix un *plantío de tarongers en filera i varietat que hi havia tants com a dies té l’any, i per a distingir-li dels altres *albalats li van posar el titule de *Taronchers, i successivament el Comte o Senyor del mateix li *transmuto en *albalat de Segart; l’època de la fundació s’ignora; la seua porció topogràfica ho és cap al Nord en la part de *Murviedro i la seua numere de cases ho és de 198. El numere de veïns ho és de 192 i el d’ànimes de 882”.

En el terme municipal d’ALBALAT DELS TARONGERS (entorn de 1100 *hbts.) s’han trobat nombrosos jaciments arqueològics de remotes èpoques, com el de la *Cova de l’*Aigua Amarga, amb pintures rupestres datades en 2000 *aC i declarades *BIC, així com restes de poblaments de l’Edat de Bronze i *Iberos, i importants vestigis de romanització.

Encara que algunes fonts remunten l’origen d’Albalat a l’existència d’una vila romana, l’actual població es va desenvolupar a partir d’una *alquería islàmica, que va ser donada per Jaime I a l’abat de *Fuentclara en 1238. Posteriorment passaria al cavaller Raimundo de Torís, més tard va quedar integrada en la baronia de Segart, i després, per compra, va passar als *Villarrasa, els qui li van atorgar Carta de poblament en 1611 després de l’expulsió dels moriscs, sent repoblada amb colons catalans. Finalment, per matrimoni, va ser propietat de la família Saavedra fins a l’abolició dels senyorius.

Patrimonio y Cultura