Com s’esmenta en el punt anterior, el origen del palau deu de ser una vil·la hispanoromana. En l’escala de la casa hi ha una làpida amb una inscripció en llatí que diu així: “al piadosíssim germà Festo, de vint-i-dos anys, Justino”.
Una de les parts més antigues del castell és la porta que es troba com a uns tres metres davall del nivell de la placeta de l’Església, segons els historiadors “la porta és hispanoromanana ens ho certifica el formigó romà”.
En els segles que va durar la dominació musulmana existixen proves documentals que acrediten l’existència d’una alqueria. La conquesta es va produir amb anterioritat a l’any 1238, perquè queda constància que Jaume I va donar la població i el seu castell a l’abat de Fuentclara l’any 1238. Amb posterioritat, ostentà la titularitat del senyoriu el noble Raimundo de Turís qui el vendria, l’any 1379, al matrimoni format per Jofré de Blanes i Margarita de Bonastre que l’inclourien en els seus territoris que formaven la baronia de Segart. En l’edifici va ser hostatjat l’ultim rei de la casa de Barcelona, Martí l’ Humà, l’any 1403.
Es tracta d’una potent construcció que va ser la seu del senyoriu, estat lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data dels segles XIV ó XV. Tot i que ha patit nombroses restauracions encara conserva els distintius de la construcció noble i part dels elements defensius, com les torres emmerletades. Posseïx un semisoterrani amb gran quantitat d’arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcària blava i tres plantes amb totes les dependències d’una casa noble: amb cavallerisses, almàssera, saló noble i habitacions. També es troba en ella l’antic calabós municipal. Hi ha indicis d’una possible comunicació amb l’església mitjançant una pas soterrani que es troba en l’actualitat cegat. Des de l’any 1897 pertany a la família Baixauli.
One of the oldest parts of the castle is a “gate that is about three meters below the” ground, its antiquity is certified by the Roman concrete”.
In the centuries that the Muslim domination lasted, there is documentary evidence that proves the existence of a farmhouse. The conquest took place before the year 1238, because it is recorded that Jaume I gave the town and its castle to the abbot of Fuentclarain 1238. Later, he held the ownership of the nobleman Raimundo de Turis who would sell it, in 1379, the marriage formed by Jofré deBlanes and Margarita de Bonastre that would include it in their territories that formed the barony of Segart. In the building the last king of the house of Barcelona, Martí l’Humà, was lodged in 1403.
It is a powerful construction that was the headquarters of the manor, a state linked to the barony of Segart. Its construction dates from the XIV or XV centuries. Although it has undergone numerous restorations it still retains the hallmarks of the noble construction and part of the defensive elements, such as the crenellated towers. It has a semi-basement with lots of pointed arches and half a point, blue limestone and three plants with all the dependencies of a manor house, with stables, oil mill, noble hall and rooms. Also it is in her the old municipal dungeon. There are indications of possible communication with the church through an underground passage that is currently blinded. Since 1897 it belongs to the Baixauli family.
Une des parties les plus anciennes est la porte qui “est à environ trois mètres sous le niveau” de la place, on peut constater son âge à cause du béton romain.”
Dans les siècles que la domination musulmane a duré, il existe des preuves documentaires qui prouvent l’existence d’une ferme. La conquête a eu lieu avant l’année 1238, car il est enregistré que Jaume I donna la ville et son château à l’abbé de Fuentclara en 1238. Plus tard, il eut la propriété du noble Raimundo de Turis qui le vendrait, en 1379, le mariage formé par Jofré de Blanes et Margarita de Bonastre qui l’inclurait dans ses territoires que constituaient la baronnie de Segart. Dans le bâtiment le dernier roi de la maison de Barcelone, Martí el Humà, a été logé en 1403.
C’est une construction puissante qui était le siège du manoir, un état lié à la baronnie de Segart. Sa construction date des XIVème ou XVème siècles. Bien qu’il ait subi de nombreuses restaurations, il conserve les caractéristiques de la construction noble et une partie des éléments défensifs, tels que les tours crénelées. Il a un semi-sous-sol avec beaucoup d’arcs brisés et un demi-point, le calcaire bleu et trois plantes avec toutes les dépendances d’une maison noble, avec des écuries, moulin à huile, salle noble et des chambres. C’est aussi en elle l’ancien donjon municipal. Il y a des indications de communication possible avec l’église à travers un passage souterrain qui est actuellement aveuglé. Depuis 1897, il appartient à la famille Baixauli.