Loading...

L’església

///L’església
L’església2018-11-28T15:20:53+00:00

De l’església inicial poc se’n sap, més enllà què tenia unes dimensions inferiors de les actuals. Segons Andrés Monzón, Albalat no havia tingut església fins el 1574, amb l’arranjament parroquial del Beat Joan de Ribera. Segons apunta Carles A. Prats, en el seu llibre, l’actual Església podria trobar-se sobre una mesquita anterior, ja que la població va tindre, fins a la seua expulsió un gran nombre de moriscos.

L’edifici actual comença la seua construcció l’any 1796, obra que duraria fins al 1803. Posteriorment ha sigut restaurada en diverses ocasions, de la qual destaca la de 1886. Durant la reparació de la cimentació el 1988, es va descobrir una cripta per a soterraments amb restes òssies i una abundant quantitat de ceràmica.

L’edifici és neoclàssic, destacant la cúpula i les quatre petxines decorades amb motius bíblics: Adam i Eva expulsats del Paradís, l’Arca de Noé, el somni de Jacob i Moisés amb l’esbarzer ardent. Destaquen també de la façana el vitrall amb la imatge de la Immaculada Concepció de l’artista Joaquim Michavila i el campanar.

Extret de “Albalat dels Tarongers. Aproximació a la història, cultura i tradicions
d’un poble” de Carles A. Prats (1998).

From the initial church little is known, beyond that it had dimensions less than the current ones. According to Andrés Monzón, Albalat had not had a church until 1574, with the parochial arrangement of Beato Juan de Ribera. Acording to Carlos A. Prats, the present Church could be found on a previous mosque, since the population had, until its expulsion, a large number of Sarracens.

The current building begins its construction in 1796, a work that would last until 1803. It has subsequently been restored on several occasions, of which the one of 1886 stands out. During the repair of the foundation in 1988, a crypt was discovered for burials with bony remains and an abundant amount of ceramics.

The building is neoclassical, with the dome and the four pechinas decorated with biblical motifs: Adam and Eve expelled from Paradise, the Noah’s Ark, the dream of Jacob and Moses with the burning bush. They also highlight the stained glass facade with the image of the Immaculate Conception of the artist Joaquín Michavila and the bell tower.

Extracted from “Albalat dels Tarongers. Aproximació a la història, cultura i tradicions d’un poble” by Carlos A. Prats (1998).

De l’église initiale il se sait peu, au-delà qu’il avait des dimensions inférieures aux actuelles. Selon Andrés Monzón, Albalat n’avait pas eu d’église jusqu’en 1574, avec l’arrangement paroissial de Beato Joan de Ribera. Selon Carlos A. Prats, dans son livre, l’église actuelle a pu être trouvée sur une mosquée précédente, puisque la population avait, jusqu’à son expulsion, nombre de mauresque.

Le bâtiment actuel commence sa construction en 1796, un travail qui durera jusqu’en 1803. Il a ensuite été restauré à plusieurs reprises, dont celui de 1886 se démarque. Lors de la réparation de la fondation en 1988, la crypte a été découverte pour des sépultures avec des restes osseux et une abondance de céramiques.

Le bâtiment est néoclassique, avec le dôme et les quatre pendentifs ornés de motifs bibliques: Adam et Eve expulsés du Paradis, l’Arche de Noé, le rêve de Jacob et de Moïse avec le buisson ardent. Ils soulignent également la façade vitrail avec l’image de l’Immaculée Conception de l’artiste Joaquín Michavila et le clocher.

Extrait de “Albalat dels Naranjos – Approche de l’histoire, de la culture et
des traditions d’un peuple” de Carlos A. Prats (1998).

Patrimonio y Cultura